Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Amb personatges que tenen un perfil psicològic molt marcat, i que arribes a odiar i estimar fins a cert punt.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
La primera novel·la de Silvia Alcàntara va ser un gran èxit de vendes que també es va plasmar a la pantalla amb una mini-sèrie produïda per TV3. La veritat és que un cop llegida la novel·la i després de veure la sèrie, l'adaptació em va semblar fantàstica i és altament recomanable.
Títol: Olor de Colònia
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
ISBN: 9788492440214
Pàgines: 330
No hay comentarios:
Publicar un comentario