Solitud, de Víctor Català, és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana contemporània. Una obra d'estètica modernista, on la Mila, la seva protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn. La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que l'envolten i atenallen. Com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic, o adonar-se com creixen la pròpia frustració i els infortunis, i veure com el seu món s'ha esfondrat en pocs mesos.
Poeta i narradora, Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, 1869-1966) és un dels noms de més empenta de les lletres catalanes del segle XX. El seu esclat fulgurant d'escriptora es produí a començaments del segle XX i en pocs anys publicà els títols cabdals de la seva obra: El Cant dels Mesos (1901) i Llibre Blanc (1905) pel que fa a poesia; i Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905) i Caires Vius (1907) com a llibres més significatius de la seva narrativa.
Solitud va venir a parar a les meves mans com a lectura prescriptiva en la preparació de la Selectivitat de l'any 1998. El seu llenguatge és bastant arcaic - és a dir, utilitza un català al qual no estem acostumats actualment; tot i que és normal tenint en compte que estemm parlant d'una novel·la escrita durant els primers anys del segle XX i ambientada en un espai totalment rural. Un equivalent el podriem trobar a les obres de teatre d'Àngel Guimerà, que també solia ambientar-les en nuclis rurals.
De la mà de la meva professora de Literatura Catalana a COU, Teresa Montmany, va ser un plaer endinsar-me en aquesta història protagonitzada per una dona en constant conflicte amb el seu interior.
Títol: Solitud
Autor: Víctor Català (Caterina Albert)
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788474108903
Pàgines: 294
No hay comentarios:
Publicar un comentario